Ja fa setmanes que aquesta frase va entrar per les orelles d’un equip i va acabar sortint pel pit, pel cor, per l’escut d’un jugador en representació d’un cúmul d’ànimes blaugranes. VISCA EL BARÇA!!!! Joder, fa mal contenir-se, costa explicar solemnement una cosa com aquesta!!! Ja de per si és solemne, és sublim, és innimaginable i indescriptible!! Quina temporada!!

Amics, jo no tenc uns coneixements molt bons sobre futbol, però això que he viscut durant aquesta temporada 08/09 ha estat màgic…informau-vos, completau-ho perque jo no m’hi puc entretenir massa, pentura un dia, però me fa ganes remarcar un parell de moments clau: es 2 a 6 en un Real Madrid-Barça(jo havia pronosticat en broma un 2 a 7, imaginau sa cara de sa taulada quan van fer es 5è!!), es gol den “DON ANDRÉS” Iniesta en bon minut 93 de partit…gol que me vaig perdre amb sa meva defectuosa ràdio tot sol dins sa meva habitació 362 de s’Àgora BCN; es pas de “Pedrito” a “Pedro”, es triplet…sa quarta, sa quinta…en Pedro un altre pic…en Messi amb es cor. 6 copes. El món bocabadat.

Ses llàgrimes d’en Guardiola.

No ho sé, potser viure a Barcelona magnifica ses coses. Allà això se viu diferent, és contagiós. Jo he estat capaç de sentir gols sense ràdio ni televisió, fins i tot sense veïns: si callaves senties un clamor dins sa ciutat que t’ho indicava. Sigui com sigui, això ha estat un fet històric, memorable. I jo l’he viscut!! Estic content de ser del Barça, estic content d’aquest equip i de sa gran persona que ha demostrat ser en Pep Guardiola…

Aquest home me deixaria sense paraules, se mereix enciclopèdies senceres.

Temps de llumenari i excessos,
solem veure ara que és nadal
i és ben trist que en tots aquests mesos,
amb molts no tenguem ni mitja paraula,
i després ens donem dos besos,
i esperem es nostro regal.

No vos deixeu endur per s’ignorància,
que més és es qui més té,
perque lo únic que hem de menester,
és salut i un poc de coratge,
que enguany ha estat difícil,
aconseguir omplir es paner:
ajudem a qui no en té,
i els serà més lleuger es viatge.

Ses rialles que no faltin,
que no embafen ni fan feix,
mengem carn i mengem peix,
i beguem si no hem de menar,
que val més anar a peu,
i passar fred una estoneta,
que fer vetllada per Son Dureta,
o acabar es dies allà.

Sobretot pau entre noltros,
i esperem un any millor,
que sa ràbia fa pudor,
i no convé embullar més sa troca,
que cadascú faci lo que li toca,
i en sa nit no tendrà picor.

Els reis són es papàs,
es pare noel no és ningú:
agraïm si tenim qualcú,
per besar-li devora es nas.”

Molts d’anys a tothom!!

Ramon Juan Sitjar, desembre del 2009

Si ell mateix no havia tengut l’honor o l’honradesa d’abandonar el seu càrrec, després de destruïr el pacte que era l’únic que li feia possible ocupar-lo, era el que s’havia de fer, i cedir el lloc a qui hagués tingut més vots. Legítimament és així.

Tenint en compte això, el que no es pot fer després és realitzar crítiques del típus “vos heu venut”, “no pensau amb el poble”, “ja s’han llevat la careta”, i un hipòcrita i denigrant etc. Com es pot ser tant MONEATO? Com un home que fa setmanes va perdre la seva “paraula” davant mitja illa, ara intenta fer creure coses així a la gent? Per quina regla de tres pot llevar del mig sense miraments als qui li han permès(ho admeti o no), estar al lloc on estarà fins dia 30, i després, indignar-se i fer-se el ferit quan el treuen del lloc on mai havia d’haver estat?!

Sincerament, és un tema que fa pudor, i se n’ha parlat molt ja, i jo no ho vull fer gaire més si no és necessari, m’atur en sec, deix això a mitges. Això acabarà com acabi. La gent xerra, la gent no sap. La gent es pensa que pensa. Destil·len ordinarietat i són cruels.

Morbosa la multitud que vol provocar i fer comèdia. Ni una paraula més: FÀSTIC!!

Un dels punts de discrepància del comunicòleg envers la publicació de Naomi Klein es troba en els arguments en contra del logos. Comparteixo l’òbvia frase de Costa que els logos només actuen com a elements de substitució, i en tot cas se’ls associa amb unes empreses o entitats determinades, però en cap cas ténen la culpa de cap de les seves conductes.
Metafòricament, el que senyala Costa del llibre de Naomi Klein, és que les seves paraules critiquen més les fletxes que al mateix arquer.

Aquesta idees em semblen tan evidents i amb tant poc marge de discusió, que em nego a dir res més al respecte sense haver llegit el llibre, ja que potser l’opinió de Costa està exagerada.

L’altre punt que destaca Joan Costa és una paradoxa que comet l’autora: tot i criticar els logotips…just el títol del seu llibre ja es fonamenta amb les regles essencials d’aquests.

Potser hem de mirar aquest aspectes amb subtilesa, i interpretar que Klein usa la vessant de “No logo” on hostilitza aquest recurs comunicatiu, per crear un dubte, una curiositat, i sobretot un desacord amb el lector, al no entendre com es pot donar la culpa a un símbol quan la vertadera culpable és l’empresa explotadora que hi va al darrera; i després, a l’aprofitar estratègies del logotip, recuperar l’ulititat d’aquest i deixar únicament les empreses en el punt de mira.

Però si aquesta enrevessada interpretació no vos acaba de quadrar, podem pensar també que és un llibre bo de llegir i s’ha venut molt, empès per una pressumpta intenció antiglobalització i contra-econòmica que en realitat no té.

La malifeta d’un al.lot, guardada en ment des de fa més de dos anys i mig, s’ha acabat duent a terme. Alguns havien confiat en ell, altres s’esperaven això. Tot i així, trob que ningú podia imaginar el nivell d’incoherència, d’injusticia i de falta de vergonya que es podria arribar a assolir.

William, estic un poc trist per tu. Has arriscat coses que costen una vida guanyar, coses que potser no es tenen, com l’honor, la paraula o l’honradesa, però afortunadament, per conveni no escrit, hom jutja i es guia amb el benefici del dubte: de fiar fins que ningú demostri el contrari… I tot això per a què?! (…)

Has perdut dos homes feiners, que han treballat durament en un projecte que distava del seu, i amb les mans fermades a l’esquena(o això t’agrada pensar), has pogut rebre de primera mà com un altre home et donava una lliçó d’ètica i principis “in your face”, en definitiva, has privat a un poble d’un canvi real i més que necessari, per caparruderia, per vici. Tot això amb l’excusa que t’han vengut de nou coses que sabies des del principi, quan en realitat el que has fet és pagar amb tots ells les teves emprenyades perquè “els grans” no t’han deixat anar a jugar al jardí amb les pilotetes.
Sense això, quedes reduït a un càrrec a l’ajuntament, pendent d’un fil. Conserves una cadira corcada amb l’èrotica del poder, que usaràs per seure. Altres han usat les seves per penjar-hi la jaqueta i fer feina arremangats.

Ara ells tornen a casa seva, però venen amb el mateix que van partir. Les diferències en ells són només a nivell simbòlic, tant com ho pugui ser una ordre de cessament d’un regidor, treta de la teva llisa, planxada, pulcra màniga. Són les mateixes persones, amb defectes com tothom, però amb paraula, amb principis que han defensat. Com pocs.
Si tu hi tornessis aviat, opció no descartable, què faries? Tornaries amb guanys, però pel camí hauries perdut totes aquestes coses sense ni adonar-te’n, perquè són de les que no pesen. Tot i que potser ja no les duies dins la taleca.

Moltes persones, desgraciadament, continuaran sense obrir els ulls. Altres en canvi, m’agradaria pensar que han vist les plomes al gall.

No hi ha “galletas de la suerte” ni grups de gent que tampoc entén perquè els “Sugus” de pinya duien l’envoltori blau(que té a veure amb una pinya??!). Això sí…l’opció de fer comentaris la teniu igualment!

Salut i rock’n'roll!